Un dia
d´estiu vaig veure que una cadira
parlava....
La cadira
era blava amb puntets taronja. També parlava una taula. Era de color verd i
vermell. Però hi havia un problema: que la taula volia a la cadira i la cadira
també, però no ho volia dir. I cada vegada que ho intentaven es posaven
vermells.
Un dia li
van fer un ratllot a la taula, i la cadira ja no la volia. Però la senyora de
neteja la va netejar i li va dir a la cadira:
-
Mira,
ja torno a ser com abans.
-
Oh!,
què bé!
Al final la
cadira li va fer un petó a la taula i la taula es va posar vermella com un
tomàquet.
Aquest conte
s’ha acabat.
Ainhoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada