dijous, 12 de desembre del 2013

UNA CULLERA I UNA FORQUILLA



Hi  havia una vegada una nena que es deia Anelim. Vivia al camp i tenia un cavall de color negre amb taques de color blanc. L´Anelim tenia dos ninos, un era una nena i  l´altre era un nen. Es deien Cullera i Forquilla i eren els millors amics de l´Anelim. Dormia amb ells, els donava menjar, els vestia, i, fins i tot, els feia dormir.
Un dia que jugava amb ells l´Anelim se’n va anar.
-         - On és l’Anelim? - va preguntar la Forquilla.
-   - No ho sé. - va respondre la Cullera.
Llavors va dir la Forquilla:
-          - Anem a buscar-la.
Per més que busquessin no la van trobar.
- - On serà l´Anelim? - va dir la Cullera.
- - No ho sé. - va repetir la Forquilla.
Llavors va veure unes petjades al terra.
-         - Què és això? - va dir la Forquilla.
-         - No ho sé. Les seguim? - va dir la Cullera
-         - D’acort - va dir la Forquilla.
-         - Llavors, som- hi!
Però les petjades ja no hi eren.
-         - Forquilla, perquè no hi són les petjades? - va dir la Cullera.
-         - No ho sé! - va dir la Forquilla.
-         - Eh! què és això?
-         - No ho sé - va dir la Cullera-. Sembla una llum.
Era l’Anelim amb cotxe amb el seu pare, que venia de l´escola.
La Cullera i la Forquilla van anar corrents cap a l’habitació de l’Anelim i, quan ella va arribar, hi va trobar la Cullera i la Forquilla  estirades al seu llit i van començar a jugar.
I, vet aquí una Cullera, vet aquí una Forquilla, aquest conte s’ha acabat com la nit i com  el dia.
Lucia 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada