Hi havia una
vegada un gos i un drac.
El gos era
blanc amb una taca negra a l’ull dret, i li agradava molt portar una corbata de ratlles vermelles i
blanques.
El drac era
verd, fort i sabia volar. Li sortia foc per la boca i fum pel nas.
El gos i el
drac eren molt amics, i vivien en una cova. Un dia van decidir anar al castell
on vivia ¡Un gran dinosaure!!! Llavors el drac diu al gos: - Anirem volant per les muntanyes.
Va fer una gran
tempesta, amb molta pluja i molt fred. El drac es refredà però com el gos
portava la corbata no tenia fred i no li passà res. Però diu el gos: - Tinc una
idea! Anem al poble aquest que hi ha al costat a buscar una bufanda.
A la primera
casa que troben piquen a la porta i surt una dona.
-
Hola,
-diu el gos i la dona contesta:
-
¿Què
voleu?
-
¿Tens
una bufanda? El meu amic s’ha refredat, mira!
La dona, al
veure el drac va dir: - ¡AAHH! I es va espantar i va tancar la porta d’un cop.
Això els passà altres vegades. Va dir el gos: - Tinc una altra idea!!! Tens que
posar-te una disfressa per no espantar a la gent.
Diu el drac:
- I com ho farem?
I els dos van
anar a la botiga de disfresses. Quan arriben diu el propietari: - Hola, quina bona disfressa de drac! Ells
diuen: - Sí, sí, sí, molt bo ji ji ji!. Agafen la disfressa de noi i se’n van.
Ara ja
podien continuar buscant la bufanda. Però el gos es va adonar d’una cosa:
podrien haver-la comprat: una ¡BUFANDA!!! Però ara ja no tenien diners.
Van anar a
l’última casa on vivia una velleta, van picar i van preguntar si tenia una bufanda
i va dir la velleta: - És clar, esteu de sort, ara mateix he acabat de fer-me’n una. Aquí la tens. - Gràcies -van
dir els dos amics- Ara ja podem continuar.
El drac va
portar el gos a la seva esquena volant. Quan va arribar van veure al dinosaure i van dir: - ¿Vols ser
el nostre amic? El dinosaure content va dir que si!!
I vet aquí
un gos, vet aquí un dinosaure, aquest conte s’ha acabat. ¡AMICS PER SEMPRE!!!
NATALIA
RIVERO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada